bloc (de notes)

Dilluns, 28 de setembre de 2026

Els que em coneixeu bé sabreu de la meva militància amb el català, i la meva estricta no-tolerància envers la omissió de la llengua, i god forbid errors i errates en la toponímia oficial. Sobretot quan aquesta toponímia es substitueix per una altra d'arrelada al franquisme.

Bé doncs, dijous 24 de setembre, Aeroport de Londres-Gatwick. Jo ja sabia que l'empresa d'handling de Jet2 treballava brut perquè en la meva targeta d'embarcament d’uns mesos enrere hi havien imprès Gerona (que corregiran després d'una queixa formal). El que no m'esperava, és que en tots els sistemes d'informació de l'aeroport, inclosa la seva web, s'hi utilitzés el topònim castellà, que a més, no queda comprès en el registre de la OACI i per tant careix de validesa informativa.

Incapaç de tolerar l'ús de Gerona, no oficial i imposat durant la dictadura, ho porto a l'atenció del personal de Jet2, qui decideix fer-me britsplaining: “-Oh don’t worry sir, that's just the local spelling.”

Mai deixaré de trobar fascinant en els estrangers la seva idealització forçada de la cultura espanyola, enginyosa i inventiva a fi de no alterar la narrativa (construïda) de Catalunya castellana, bous, sevillanes i calimotxo. Res no suporto menys que un guiri condescendent intentant donar-me lliçons sobre la meva pròpia terra, sota la sola justificació que van fer GCSE Spanish i que de sobte en saben de tot més que jo, que soc un pobre catalanet enbiaixat.

Penso, posaré la queixa a l'aeroport de Girona, on de ben segur voldran atendre la causa. Em rep un “-Deus estar de de conya? Però si a tothom li és igual això!”

Het aqui el problema de tots els catalans, els catalans mateixos.

Foto: La Holy Trinity: Gerona, Tenerife i Mahón.